Canviar de casa, productes amb bitllets d'avió i la vida entre barreres lingüístiques: tot plegat tracta de la fatiga de la vida quotidiana i de l'emigració, amanit amb un toc d'ironia. El públic és una colla heterogènia, que va des de mariners fins a preparadors de gossos, cadascun amb la seva pròpia història de recerca d'una nova llar i d'un sentit de propòsit. La pregunta eterna «per què València i no Barcelona?» sona gairebé filosòfica: més segura, més barata, però encara estrangera. Fitness, manicures i entrenaments — petites balises en un oceà d'incertesa, i l'humor aquí va més de la vida que de acudits. I sí, quan deixarem de comptar calories i començarem a viure?
28
