Una barreja paradoxal de bagatelles quotidianes, absurditat i realitats inquietants – des de multes per guants fins a la recerca de significat en les cites i les ferides de la infància. El protagonista intenta mantenir un cert sentit d'autoironia enmig de la policia, els cinemes i les esperances trencades, però el cansament de jugar constantment al joc de la supervivència traspua entre les línies. El resultat és una protesta silenciosa contra un sistema on fins i tot un seient a la sala de projeccions es converteix en un camp de batalla, i les històries personals es transformen en enigmes que ningú no té pressa per resoldre.
40
