Fins a

La felicitat és una visitant rara a qui saludem amb sospit i un sentiment de culpa, com si la nostra mare estigués darrere nostre amb un cinturó a la mà. La vida adulta és una lluita interminable entre el desig de simplement passar-s'ho bé i la catarsi interior de cada paquet de patates fregides i de les relacions amb les dones, on la gelosia i la por semblen gairebé un esport nacional. La nostàlgia de la infància, amb les seves alegries senzilles, es barreja amb la presa de consciència que avui dia fins i tot un orgasme és més una obligació que no pas una celebració. Al final, tot el que queda és una observació irònica de la pròpia hipocresia masculina i l'esperança que, en algun lloc, a l'ascensor, les coses no siguin tan dolentes.