Yaroslava Tridatsko avança amb confiança pel camp de mines de la vida quotidiana: des dels deures conjugals, passant pels serveis públics i la crisi de l'entreteniment, fins a les joguines inadequades per a la seva edat i l'esgotament per voler-ho controlar tot. Tota la seva felicitat domèstica es troba entre la discussió per missatge de text i el bany que, un cop més, ningú ha netejat.
A 'Medved', la Yaroslava no estalvia ni el matrimoni, ni la rutina, ni tan sols la por a la mort. On les converses sobre el sexe es converteixen fàcilment en reflexions sobre l'empatia i l'alienació, la salut mental es posa a prova amb alvocats de goma i els intents de mantenir-se a flote esdevenen un gènere de supervivència propi. Aquí, els acudits no són una raó per relaxar-se, sinó una manera de sobreviure entre la sinceritat i l'esgotament.
