Roman Kositsyn és el tipus d'home que pot explicar la solitud mentre està dret al mig d'una plaça concorreguda, i ho fa amb una rara barreja de tendresa i distanciament. Els seus concerts ofereixen una visió de prop del cansament del món, on cada sessió de fotos familiars es converteix en una font de burla i les nits d'insomni en una oportunitat per a reflexions filosòfiques.
Roman transforma la imprevisibilitat de les relacions i el «dret a equivocar-se» en una comèdia de l'absurd: aquí, el naixement d'un fill no és un triomf, sinó una nova font d'ansietat, mentre que els mites moderns sobre el progrés es trenquen contra la indiferència irònica de l'autor. Tanmateix, a través d'aquest cinisme s'escola una dolça tristesa per la simplicitat perduda —on un barret de gall era una alegria pura, no un accessori per a una foto a les xarxes socials.
Fins i tot els temes més íntims —el sexe i els problemes mèdics— sonen, a mans de Kositsyn, com si la veritat i el riure haguessin decidit jugar una partida d'escacs. I pocs s'adonen de qui juga amb les peces negres.
