Lucas Lauriente elabora "Angustias, vergüenzas y basura" com un inventari clínic del desgast: 31 anys, nostàlgia barata, la rutina de l'edat adulta i aquella sensació que fins i tot el timbre de la porta conspira contra tu. El to és fosc però desenfadat, com si la vida fos un abocador i, a sobre de tot, haguéssis de separar-ho com a residu orgànic.
L'espectacle gira al voltant d'una idea potent i bastant incòmoda: ser un mateix també és esgotador, i de vegades l'única sortida digna és riure's del propi declivi sense demanar permís ni empatia. Entre estranyes ruptures, àvies perdudes en els racons de la ment i el confort corporatiu de Disney, tot acaba sonant com una derrota quotidiana amb Wi-Fi.
Informació factual, sense adorns: Lauriente és un còmic argentí nascut a Buenos Aires (24 de gener de 1992) i té un especial a Netflix («Todo lo que sería»).
També forma part d'«Aislados, el podcast», un d'aquells llocs on es disseca la vida quotidiana fins que s'assembla a un experiment social amb mate.
