Dmitry Kolybelkin és un còmic per a aquells a qui ni la nostàlgia ni les novel·les de crims als auriculars els proporcionen cap consol. El seu espectacle en solitari és una confessió sincera d'un adult que s'ha adonat massa bé que la vida no va de plaer, sinó de procrastinació i de tancar nous tractats amb la pròpia consciència.
En els seus relats, els taxistes resulten ser agents, les converses familiars es converteixen en actuacions absurdes, i darrere de la ironia sobre la immigració i els menors tutelats s'amaga una por no convidada al present i al futur. De manera subtil, gairebé tendra, observant les angoixes de la seva generació, Kolybelkin no busca herois ni una via d'escapament; ell, com l'espectador, és simplement en algun punt intermedi.
