En el seu àlbum en solitari *1.25*, Andrei Tsekhovsky ens porta de visita al costat més fosc de la vida quotidiana: aquí, un agent de trànsit a la carretera representa el màxim de l'adversitat, i el consell que «l'univers no envia res superflu» sona com una amenaça velada. La vida del protagonista és molt més interessant que qualsevol marató de llibres d'autoajuda: el gimnàs conviu amb els diagnòstics mèdics, i la sinceritat és l'únic 'dopatge' en un món de traïcions romàntiques i burocràcia crònica.
Només queden l'honestedat i el sarcasme, dels quals sempre sembla que n'hi ha una mica més de l'habitual. És sobre aquesta base que persisteix l'hàbit de riure, per mantenir-se dret —més encara quan no s'ofereixen altres opcions.
