Una immersió nocturna en l'absurditat dels restes de la vida—relats de presó, confessions de teràpia i desastres amorosos—on els somnis són modestos i la realitat mossega més fort que qualsevol història de fantasmes. La multitud és un trencaclosques de supervivents, escèptics i esperançats, tots intentant donar sentit al caos amb diferents graus d'èxit i una bona dosi de malaptitud. En algun lloc entre els pits sobrevalorats i els advocats de la fila de la mort, hi ha un pols cansat d'humanitat que intenta riure abans que s'acabi l'oxigen.
10
