Les confessions crues d'un infermer masculí, des dels horrors de la UCI fins als supositoris incòmodes, dibuixen un retrat amargament còmic de l'heroïsme absurd de l'atenció sanitària, el trastorn d'estrès posttraumàtic pandèmic i els desastres en les cites — perquè, pel que sembla, salvar vides i sobreviure a l'amor a LA requereixen dosis iguals de sarcasme i cinisme.
28
