Històries d'Arkhangelsk, la infància dels noranta i una nostàlgia agredolça, tot servit amb un toc d'absurditat quotidiana i drama familiar, on fins i tot una espatlla desplaçada sembla una metàfora. Grishkovets ens va ensenyar sobre la nostàlgia i la mort, però aquí tenim desacords polítics, la pèrdua dels éssers estimats i intents de trobar sentit en el caos. El conflicte etern entre generacions, les minúcies de la vida quotidiana i els intents de preservar la humanitat en una època de sobrecàrrega d'informació — tot això sona com una protesta silenciosa contra l'absurditat de la vida, que sembla interminable.
34
