En aquest espectacle, Perm no és només un punt al mapa, sinó un símbol de la vida en tota la seva glòria, amb la seva vulgaritat, el seu cansament i l'etern conflicte entre les autoritats i la gent. Aquí, la malenconia quotidiana dels pensionistes, l'absurditat dels drames familiars i els increïbles somnis de riquesa —que sempre semblen estar a tocar, però que mai no acaben d'estar al nostre abast— es donen cita. Els personatges — des del cobrador de l'autobús fins al dissenyador del centre de detenció — reflecteixen el estrany pols de les províncies, on l'amor i la vulgaritat van de bracet, i la realitat t'obliga a riure a través de la teva cansalera.
23
