Reflexions sobre els orígens de la humanitat, emmarcades com a 'evolució contra el diví', amb un lleu cansament pels debats interminables i l'absurditat del nostre món, on suposadament som la corona de la creació però ens comportem com una manada de micos en plena eufòria de sucre. Les discussions sobre la supervivència, l'adaptació i la destrucció mútua s'entrellacen amb l'ironia sobre la nostra pròpia condició i l'esperança per a la humanitat en una era de crisi ecològica i moral.
34
