Relocalització, agents estrangers, trauma infantil i el conflicte etern entre la llibertat personal i la pàtria — tot això s'entrellaça en un monòleg esgotat sobre com de difícil és ser rus fora de Rússia i no perdre el seny. Anys d'ansietat acumulada, les absurditats de la vida quotidiana i la política que no et deixen anar ni tan sols en un país nou, tot es barreja amb els intents de construir una vida personal i mantenir la salut mental. El resultat és una història no sobre acudits, sinó sobre la supervivència sense il·lusions, narrada amb una ironia amarga en la veu.
27
3,0
