Viatges per ciutats postsoviètiques, parets primes a casa i veïns estranys, barrejats amb absurditats quotidianes i situacions ridícules – tot això queda encapsulat en una mescla d'humor cansat però perspicaç. Els acudits sobre relacions, casaments i eleccions ens recorden que la ironia és la millor manera de sobreviure en una època en què fins i tot una nevera pot canviar el seu mode d'operació a 'destrucció'. Des dels trens als aeroports, des del Kazakhstan fins a Israel, el còmic sembla que ens condueix per una galeria de cares i llocs estranys però familiars, on cada moment és un petit espectacle de l'absurd.
20
