La representació és com una passejada pel bosc ombrívol de la infantesa i l'absurditat adulta, on les bromes brollen sense parar, i els Pokémon i els dinosaures han estat substituïts per iPhones i amants. Aquí hi ha catifes a les parets, una colònia de kombutxa que actua com a mentor savi, i la sensació constant que l'humor és simplement una manera de mantenir la salut mental en una època en què fins i tot un rotlle de paper de vàter esdevé un símbol de les ferides de la infància i dels misteris de la vida.
31
