Sonya Medovshchikova torna a desenterrar l'absurd del quotidià, aquesta vegada en el marc de les parets de la quarantena de la llar familiar. Aquí, els enfrontaments amb els familiars i l'apatia d'internet alternen entre la broma i un cansament teatral. De vegades, per fer-se escoltar pels éssers estimats, cal recórrer a jocs d'endevinalles absurds, mentre que els intents d'autodestrucció semblen més aviat una farsa.
Un espectacle d'alienació, on ningú no escolta i tothom està preocupat per les seves pròpies qüestions «importants». Una crònica agredolça dels nostres temps, tan buida de sentit com tot el que passa al nostre voltant.
