El monòleg de Saula Yusupova sona com una 'conversació molt personal', però sense la teràpia acollidora: aquí, l'autodespreci talla com un bisturí les expectatives que la societat i la família imposen habitualment a les dones. A 'No sóc així', disseca el creixement, la vida quotidiana i les regles eternes de 'com haurien de ser les coses', on la llibertat és, per alguna raó, sempre 'temporal i subjecta a acord'.
La seva perspectiva professional és un punt fort particular: Yusupova va treballar en medicina (incloent-hi la rehabilitació de nens amb paràlisi cerebral i TEA), de manera que les seves observacions sobre les persones, els límits i la «normalitat» no sonen com una lliçó, sinó com una exposició àrida de fets, la qual cosa les fa més divertides i punyents. ([glavstandup.ru](https://glavstandup.ru/comedians/saule-yusupova?utm_source=openai))
Pel que fa al to, és un monòleg cínic però precís sobre com les tradicions s'amaguen sota l'aparença de cura, i el control, sota la de «una bona educació». I el punt principal aquí és senzill i desagradable: ser tu mateix no és un 'treu de personalitat', sinó una feina de dos torns. ([glavstandup.ru](https://glavstandup.ru/comedians/saule-yusupova?utm_source=openai))
