Quan el 'negoci familiar' dels teus pares es converteix en una feina interminable i no remunerada, i el pis deixa de ser una llar per convertir-se en un camp de batalla per l'herència i la llibertat, t'adones que créixer és l'art de sobreviure en una vida quotidiana absurda. Aquí tenim una mare que es fa tractaments facials amb els diners del seu fill, una germana amb bigoti, les 'liçons financeres' d'un pare sobre el divorci, i intents constants de deixar-la anar i que voli pel seu compte — una cosa que ningú realment vol veure passar. Tot això està tenyit d'una ironia cansada sobre el feminisme, els deutes familiars i la impossibilitat de ser simplement un mateix sense les expectatives dels altres.
61
