Una mirada cansada i punyent a l'edat, les generacions i aquella crisi eterna que anomenem edat adulta, amb tocs de nostàlgia i resignació. Enmig d'ungles de gàrgola i xarops insípids, l'humor s'esmunya en la rutina absurda de créixer i no créixer alhora. Una sàtira d'una generació que va prometre canviar el món i va acabar barallant-se amb emojis i arguments en línia dubtosos, mentre somiava amb nivells de videojocs per justificar els seus mals. Un espectacle que no t'estalvia la malenconia existencial, però que almenys l'acompanya amb sarcasme i un toc de tendresa.
35
