Quan els intents de complaure els altres esdevenen una filosofia de vida i de les relacions, i el cansament de viure es barreja amb l'ansietat pel clima i l'amor, aquest n'és el resultat. Aquí trobem referències als «Ponts» amb les seves misterioses motxilles, a l'abús com a estancament, i a la futilitat de lluitar per el medi ambient pel bé dels nets que potser ni tan sols existiran mai. Els homes callen, les dones fan exigències i, junts, tots intenten sobreviure en una època en què fins i tot el sexe és un acte arriscat i condemnat. L'ironia brilla a través del cansament i l'humor a través de l'amargor de la presa de consciència que ser entès és gairebé una proesa en si mateixa.
26
