Reflexions sobre la mort, la immortalitat i el sentit de la vida, amb un toc d'ironia cansada – des de la por de volar fins als drames familiars i els periquitos que saben renegar. Vanya observa la vida quotidiana, les relacions i el final inevitable amb un toc de malenconia i sarcasme, sense oblidar mai la manca de sentit i l'absurditat de tot el que passa. Si estàs fart del mantrà trillat de «viure el present», aquí tens una bona dosi de cinisme i preguntes que ningú pot respondre, però que tothom té por de fer.
35
