Quan la vida és una batalla amb el pes i l'aparença, i l'escenari és l'únic lloc on pots deixar-ho tot anar. Aquí hi ha moltes bromes sobre quilos de més, dietes i la dura realitat del monòleg còmic regional, on cada nou tros de material és com un escalfament davant d'un públic de Moscou. Tot aquest marató entre «ser un mateix» i «tenir l'aspecte d'un artista» és com un intent de trobar-se un mateix en una època de clixés de positivitat corporal i dietes interminables, amb un toc de tristesa i una bona dosi d'autoironia.
28
