Les pors col·lectives, les absurditats religioses i els traumes infantils s'entrellacen amb observacions quotidianes i intents incòmodes de donar sentit a un mateix en un món on la fe fa temps que ha cedit el pas a la ironia, i les estrelles s'han convertit en una franja inabastable a través d'un cel boirós. El complex de l'impostor etern coexisteix amb reflexions sobre la sexualitat, el cos i la futilitat dels rituals polítics, tot amanit amb una visió cansada però perspicaz de la realitat contemporània i del propi lloc dins d'aquesta.
46
4,0
