Un tipus de 31 anys atrapat entre la nostàlgia de la joventut i la rutina de l'edat adulta, amb gossos que mengen caca i fantasmes que no paren de trucar. Es riu del seu propi declivi mentre esquiva l'empatia i els taxistes, i es capbussa a la selva tòxica de Facebook i els llocs de notícies, tot amanit amb l'olor d'un porro que ja no li fa l'efecte. La vida és caos entre ruptures amistoses, àvies oblidades i l'estrany consol de Disney, on la por a envellir es barreja amb la derrota al so d'un timbre que no sona mai. En resum, un monòleg sobre el desgast de ser un mateix en un món que no para de canviar, però on tots seguim intentant no morir d'avorriment.
33
