Un monòleg que navega entre la nostàlgia dels migrants, la bogeria quotidiana i una sobrecàrrega d'informació global, llançant una mirada crítica a la fama, el fanatisme i el ritme trepidant de la vida a Miami. Enmig d' taurons, graduacions caòtiques i veïns amb bats de beisbol, emergeix un retrat esgarrifós de la diàspora llatina que intenta sobreviure sense perdre la seva essència, mentre el món crema amb notícies i paranoia que ningú no pot processar del tot. Tot amanit amb la resignació de qui ha vist massa, però que encara riu per no plorar.
14
