Un viatge a través de les confusions culturals i les malabars diaris de l'Amèrica Llatina, on saludar-se amb un petó és més complicat que un tutorial de Fortnite, i la fràgil masculinitat es mesura per les finestres obertes dels autobusos. Enmig d'adaptadors de corrent, comandes de menjar brossa i sexting frustrat, s'esmunya una reflexió sobre la hipocresia social i la burocràcia emocional que hem de navegar. Tot amb la resignació de qui ja sap que la vida és una absurditat amb les seves pròpies regles, com un parc d'atraccions on l'única certesa és un excés de semen i formigó.
21
