Aquest espectacle captura el pànic silenciós de créixer, amb un teló de fons de estrabisme, rinoplàsties i memes estranys de l'underground de VKontakte. El protagonista intenta esbrinar com oferir el seu condol sense trencar-se per les notícies sobre escàndols de diplomàtics i cocaïna, mentre el seu propi cos li recorda la seva presència amb reaccions imprevisibles. Tot això està en l'esperit d'una època en què fins i tot les bromes sobre nacionalitats desencadenen batalles internes, i les absurditats de la vida quotidiana semblen ser l'única salvació de l'esgotament general.
97
