Una vetllada amb aquest còmic és com un passeig per un jardí abandonat d'absurditat i caos quotidià, on amb una mà sosté un bolígraf de banc lligat amb un cordill i amb l'altra, un anglès incomprensible. Parla de la família, la infància i el creixement amb un toc d'ironia cansada que fins i tot la creença de la seva àvia en ànecs multimilionaris sembla formar part d'un joc més gran. El sexe, les vacances i els intents de trobar sentit en les petites coses de la vida, tot vist a través del prisma d'una tristesa continguda i una ràbia gairebé imperceptible contra una realitat de la qual no se'n pot escapar, però de la qual es pot riure.
33
4,0
