La identitat d'un emigrant, les absurditats de la vida quotidiana i els intents d'encaixar-se en la complexa realitat russa — tot vist a través de la lent de la ironia cansada, on l'idioma i la cultura serveixen tant d'escut com de font d'una trista quietud. El kazakh, el rus, l'anglès i la irracionalitat de la burocràcia s'entrellacen amb petits desastres quotidians i les excentricitats de Moscou, creant una imatge de la vida en què fins i tot els tatuatges no són només dibuixos, sinó petits reptes al destí. En definitiva, això és menys un monòleg de comèdia i més una crònica d'una emigració perpètua dins d'una sola ciutat i un sol país.
55
