El divorci com un drama inevitable tenyit d'absurd: des de les amanides familiars amb formatge processat fins a la recerca de sentit en el sexe dur i els alvocats. El protagonista es mou entre la malenconia quotidiana i els intents de retrobar-se després de la traïció, sense oblidar mai ser irònic amb el seu propi destí i amb els consells d'«aquells que ja han passat per allò». Aquí no hi ha il·lusions, només una contemplació de la vida cansada però vívida, on fins i tot una borratxera esdevé una forma de teràpia, i l'amor — un valor fràgil però primordial.
41
