L'envelliment, les pèrdues de memòria i la lenta decadència fins a la irrelevància protagonitzen aquí un llarg i cansat monòleg, amanit amb les habituals desventures de la mitjana edat i els intents de romanç a mitges — perquè res no diu «emocionant» com un acudit sobre una colonoscòpia i un animal de companyia extingit. La nostàlgia del còmic per les cigarretes i l'alcohol sembla menys una rebel·lió i més un encongiment d'espatlles resignat davant l'absurditat de tot plegat. És un recorregut pels desastres mundans de la vellesa, on la tecnologia confon tant com el cos traïx, i els acudits van acompanyats d'una dosi d'angoixa existencial. Si mai has sentit que la vida és una lenta marxa cap a la sortida, aquest espectacle ho suggereix amb un somriure cansat i comprensiu.
24
