Un professor de matemàtiques parla amb amargor i sarcasme sobre el sistema educatiu, la burocràcia i les idees errònies dels pares, on els nens són ostatges de l'absurditat i la indiferència. Enmig de bromes sobre beques, llibres de text i himnes, hi ha una sensació d'alarma pel futur de les generacions i una súplica per estimar els infants d'alguna manera enmig d'aquesta realitat cremada. La ironia gradualment dóna pas a la cansalera amb un sistema on el docent és alhora heroi i víctima, intentant mantenir viva una espurna enmig del caos.
64
