Un monòleg d'stand-up madur sobre batalles familiars, la crisi de mitjana edat i els misteris eterns del comportament femení, amanit amb un toc de nostàlgia pel romanticisme perdut i les absurditats quotidianes de la Rússia moderna. Aquí també hi ha un desig de néts com a salvació dels rampells dels fills, i la malenconia del fossat entre els somnis de passió i la realitat d'adormir-se sota edredons separats. L'autor reflexiona amb ironia sobre com tots ja no som joves, però continuem buscant sentit en els detalls divertits però tristos de la vida, des de la llet a la botiga fins als esforços vanos dels homes en les relacions.
36
