Edo Ovesepyan examina l'emigració sense embelleir-la ni afegir-hi drames innecessaris: no a través de la lent d'una «nova vida», sinó dels contrastos crues de la vida quotidiana, on les llums no sempre estan enceses i els llaços familiars només aporten maldecaps. El seu trasllat de Moscou a Erevan es converteix en una comèdia quotidiana d'errors — amb veïns, familiars i l'enrenou de la vida urbana armènia.
La idea principal és senzilla i cínica: qualsevol absurditat quotidiana és, aparentment, la vida real. Ovesepyan il·lustra amb força precisió que adaptar-se al nou no té tant a veure amb la integració com amb la humilitat: la llum és inestable, però el caos que l'envolta és constant.
