Ariana Lolaeva es proposa ser brutalment honesta: aquí, les pors de les dones van de bracet amb les absurditats de la vida quotidiana, i els rituals de supervivència en un taxi són tan estranys com les supersticions caucàsiques.
En el seu espectacle 'Komikisa', explora com el feminisme adopta moltes formes — de vegades és simplement l'oportunitat de tornar a casa sense cap drama. Enmig d'avortaments i tradicions familiars, emergeix un cansament del món, on la màgia de la infància és necessària tant per als adults com per als nens. L'observació més aguda és que ser dona és un constant exercici d'equilibri entre l'ansietat i la fortalesa interior.
